Categoria: Notícies

Inscripcions obertes per a les sortides Respir de tardor a Calella i Olot

El Programa Respir, creat al 2004 per la Fundació Salut Mental Catalunya, ofereix sortides per a persones amb trastorn mental server (Respir Sortides), pels seus familiars i cuidadors (Respir Salut) i per persones joves amb problemes de salut mental (Respir Joves). Les sortides són un espai de descans, salut i benestar, que fomenta activitats d’oci i natura i permet alleugerir les relacions i la dependència entre les persones amb trastorn mental sever i els familiars que fan de cuidadors.

Sortides Respir

  • Per a persones amb trastorn mental server
  • Prop 250 persones beneficiàries
  • Unes 25 sortides a l’any
  • Poden ser de cap de setmana o per vacances de Setmana Santa i estiu (4-5dies)
  • Per a grups de 10 persones
  • Amb dos educadors especialitzats
  • Destinacions com Coma-ruga, Llançà, Calella de Mar, Olot, Montserrat, Girona, Figueres, Delta de l’Ebre o Lleida.

Desembre 2017: tercera sensibilització a l’Institut Vil·la Romana de la Garriga

El passat 22 de desembre des de l’Associaicó El Far, vam realitzar una xerrada de sensibilització a l’Institut Vil·la Romana. Adjuntem la notícia que va publicar Activament:

http://www.activament.org/2017/12/29/2017-tercera-sensibilitzacio-a-linstitut-vil%C2%B7la-romana-de-la-garriga/#sthash.vJjZhHfS.Zm6BmAap.dpbs

En aquesta línia de sensibilització, a partir d’aquest any 2018 tenim l’objectiu d’ampliar aquestes xerrades a altres instituts de La Garriga.

Bones pràctiques en la difusió d’informació sobre salut mental

Elaborat per Patricia Bazaga Martínez

Els mitjans de comunicació contribueixen notablement alhora de construir la manera com percebem el nostre entorn i la nostra societat. Per consegüent tenen la capacitat de remarcar o fer desaparèixer la discriminació social que pateixen les persones amb malalties mentals.

Tant és així que des del codi deontològic periodístic ja remarquen la necessitat d’actuar amb ‘especial responsabilitat i rigor en el cas d’informacions o opinions amb continguts que puguin suscitar discriminacions per raons de sexe, raça, creences, extracció social i cultural i malaltia, així com incitar a l’ús de la violència, evitant expressions o testimonis vexatoris o lesius per a la condició personal dels individus i la seva integritat física i moral’.

1

Així mateix, la llei espanyola també determina el deure i responsabilitat del personal sanitari alhora d’informar el pacient sense perjudicar-lo. I les obligacions ètiques arrelades a qualsevol estudi de investiagació biomèdica que vulgui ser difós.

A partir d’aqui, elaborem una petita guia de bones pràctiques alhora de difondre informació sobre salut mental. Primerament és necessari saber amb quin tipus d’informació estem tractant. Per aquest motiu ens interessa saber quina és la seva rellevància, que pot aportar a la societat en relació a fomentar el coneixement sobre salut mental i quines opinions en tenen els professionals en el tema.

En segon moment, hem de verificar que tant les competències de les fonts com la seva experiència estigui al mateix nivell que la informació amb la qual tractem. D’aquesta manera la qualitat de la nostra peça incrementa, ja que les fonts correctes li aporten molt de valor. A més, hem de diferenciar entre els interessos que poden sorgir de la seva intervenció. És a dir, si les fonts actuen en nom propi o només representen a l’entitat per la qual treballen.

Paral·leament a l’aparició d’una malaltia podem identificar l’existència d’un risc tant per individus com per a col·lectius. Aquest fet remarca la necessitat de comunicar adequadament el risc sense magnificar-lo ni treure-li importància. D’aquesta manera, alhora de parlar sobre els riscos d’una malaltia hem de tenir en compte els esdeveniments anteriors. Això ens serveix per tal que el públic comprengui més facilment el que està passant. També és rellevant comunicar com s’afrontarà aquest risc.

Per aquest motiu, considerem que l’efecte del treball periodístic ha de potenciar el coneixement social de les malalties de salut mental, presentar la malaltia amb la mateixa normalitat amb la qual es tracten d’altres com per exemple la diabetis, evitar potenciar el vincle entre violència-malaltia mental, ja que una cosa no justifica l’altre. Així com oferir contingut i termes fora de context, ja que estem tractant amb persones que tenen dret a ser tractades de manera respectuosa.

Informació elaborada a partir dels documents oficials: ‘Cómo abordar la Salud Mental en los medios de comunicación. Guía de estilo‘ i ‘Consideracions ètiques entorn de la Informació Sanitària‘.

La dependència dels fàrmacs psiquiàtrics

Per Jennifer Ariza López

El consum d’antidepressius i ansiolítics s’ha triplicat en 10 anys a Espanya, segons l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris. Cada vegada són més les persones que acudeixen a aquest tipus de fàrmacs per afrontar situacions que els superen o creuen no poder encarar.

En molts dels casos, cada cop amb més freqüència, els pacients ingereixen pastilles com a “solució fàcil”, a vegades davant d’una mínima dificultat pròpia de la vida quotidiana. Casos en què es tractaria d’una qüestió de voluntat, d’entendre que moments de tristesa, d’ansietat o d’incertesa són inherents del dia a dia, i no tenen perquè dependre d’una pastilla.

Des de la filosofia o la sociologia, autors con Byung-Chul Han o Zygmunt Bauman parlen d’una societat del rendiment d’individus exigents, impacients i amb poca tolerància a la frustració, que senten una derrota irreversible quan les coses no surten com esperaven. Com comenta Daniel Callahan, director del projecte “Los Fines de la Medicina”, són persones també fàcilment persuassives, que accepten el recurs del fàrmac amb la creença de poder entrar així en una espiral de felicitat, malgrat ser química.

Però si ja són moltes les persones que aposten més per la pastilla que per intentar afrontar certes complicacions, se li suma el fet de que segons la Organización de Consumidores y Usuarios (OCU), en el 60% dels casos, són els metges de capçalera els que recepten fàrmacs psiquiàtrics, quan no tenen la formació psicoterapèutica necessària per atendre als pacients. Problemàtica que genera conseqüències negatives pel pacient, ja que al no fer-se un seguiment adequat del tractament, molts d’aquests medicaments creen dependencia per l’inestable automedicació que se’n fa.  Pel que, com comenta Andreu Segura, especialista en Salud Pública, les pastilles poden ajudar quan ho requereixen, però també tenen efectes adversos quan són receptades sense justificació ni control periòdic.

Els psicòlegs recomanen evitar en la mesura possible la solució dels problemes a través dels fàrmacs. La OCU aconsella canviar l’estil de vida per dormir millor, fer més exercici, portar una dieta més saludable i parlar de la situació problemàtica amb algú que pugui ajudar. És important relativitzar els problemes fora del dramatisme, i si es requereix l’ús de fàrmacs és imprescinidible conèixer els efectes secundaris i ser conscients de que en moltes ocasions el què es creu una solució pot esdevenir una major complicació.

 

Esquizofrènia i genialitat… Relacionades?

L'actor Rusell Crowe a 'Una mente maravillosa'
L’actor Rusell Crowe a ‘Una mente maravillosa’

Per Andrea Huguet

Sembla que els psiquiatres no es posen d’acord: hi ha un corrent d’especialistes que creu que les ments brillants que pateixen esquizofrènia no poden desenvolupar tant la seva intel·ligència degut a la malaltia. En canvi, un altre gran grup de psiquiatres creu que esquizofrènia i genialitat tenen una estreta relació.

Mentre no es posen d’acord, el món de l’audiovisual i el cinema en concret sempre han donat visions diferents segons el director o segons la història que expliquen. L’exemple d’una gran pel·lícula dedicada a aquesta malaltia és Una mente maravillosa, del director Ron Howard (2001).

El protagonista del film és Rusell Crowe, que dóna vida a John Forbes Nash, un economista nord-americà i Premi Nobel d’Economia el 1994. Nash va demostrar quan era jove una capacitat psíquica molt superior a la resta de gent, però també era una persona molt asocial. La seva ment brillant es va veure frenada per la malaltia, que es presenta al film com un obstacle impossible de superar per un malalt d’esquizofrènia.

Si voleu fer un tastet del film, aquí teniu el tràiler:

Si veieu que ja us ha enganxat, podeu veure la pel·lícula sencera:

Però com dèiem abans, no tothom pensa de la mateixa manera respecte de l’esquizofrènia i els genis. El responsable de Psiquiatria de l’Hospital del Mar, Víctor Pérez-Solà, assegura que “és innegable que les persones amb vulnerabilitat a patir esquizofrènia, i fins i tot moltes de les ja diagnosticades, tenen una manera de pensar diferent a la majoria, un raonament original que els permet veure camins que la resta no sap veure, i aquestes són definicions de la genialitat“.

Destruint els estigmes

Per Andrea Huguet

Les persones amb un trastorn mental diagnosticat no només han de patir les conseqüències de la seva malaltia, sinó també l’estigmatització social i els tòpics que envolten aquest tipus d’afectacions, que estan molt arrelats a la societat. Avui, doncs, volem explicar els mites que envolten la salut mental i destruir-los.

consejoUn estigma és una relació que es fa d’una persona o un col·lectiu amb una sèrie de característiques, normalment sobre el comportament, l’aparença física, etc. En relació a aquest terme, també existeixen els estereotips i els prejudicis, que van en la mateixa línia. Tots aquests comportaments i creences són errònies i només generalitzen, un fet molt perjudicial per als malalts. Moltes vegades, no viuen en pau i tranquil·lament per por al que la gent del seu voltant pugui dir d’ells.

Leer más